Se confirma: Cuant dius les veritats ni els rotjos les volen sentir i aixó es casta

Se confirma: Cuant dius les veritats ni els rotjos les volen sentir i aixó es casta. Sencillament es aixina. 

M'enrecorde que fa uns anys(20-25), la gent estirá que patía de falta de carinyo i que mirava cap a catalunya amb bons ullets, parla, amor per lo atre i per la seua cultura, tot eren meravelles, que les trovaben carregades de paradisos i de castells en princeses guapísimes que seduir,¿sería el LSD, que ja se pasaba per açì com l'aigua de botija?¡Tal volta, sería aixó!...Mai tiraven per a casa, mai...Tot lo contrari s'encarnitzaven contra lo fet açì en el llevant valenciá, que era sa terra no volguda...¡¡Tot menys construir!!...Era un desacato mirares per aon mirares, el avorriment que de mosatros, els seus veïns mos teníen, una apatía galopant, dínconformistes capritxosos ...Fills sense molt de talant, ni carinyo ni amor propit...La veritat era ixa.

 ELS ARRELS, SE LLUITEM, SE FAN TRADICIONS, SE PACTEN I ELS POBLES ELS AMEN...Pèro no s'enganyeu de per vida, feuse ixe favor.

Huí vint anys després, donen agonía els esquerrans que també bufen i pensen en ambetja i gulisme desmedit com si tingueren parentesc de rasa i de desperdici humá sense medida com els dretans...Ja no s'amaguen, ja vestixen, calsen , dormen i gasten cotxes de senyorets de cortijo com els queĺs seus pàres i yayos es partiren la cara i ells de jovens no podíen ni vore i huí ja se han relaxat, s'han acomodat, viuen com a marquesos i lis foten tres que cuaranta cuatre i mitg...Com si la mateixa guerra clasista, de llengua, de regions, de banderoles o de terroitori ja no anara en ells.

Huí ni els seus companys de sector radical que's creien anarquistes o comunistes que no son, ni foren per aspillera, huí pensen a soles en ser igual que's que furten, enganyen, trauen massa profit o tanquen empreses que no sabíen portar, acaben mal encara que els seus pares carreres lis donaren, la majoría no les aprofitaren...Ni el cantautors d'açi cantaven lletres de lluita, força i trinxera, molts preferixen cobrar, lluirse, donar llisons de parla de altres llocs abans de lluitar per la de la teua "terreta", ¡Qué bonico, que vos fiquen medallas d'on no sou, que se dixeu voler de terres que amor i sentiments no tenen per vosatros!, que a soles VIUEN PER DONARSE MÉS PUBLICITAT A LES FORÇES OPRESORES NACIONALS INDEPENDENTS, i que molts esquerrans MOS HAN ABANDONAT LA TERRA VALENCIANA, PER A JUNTARSE AMB EL VEÍ, QUE PAREIX QUE ES MÉS CUMCLUB PÈRO QUE ESTÁ BRUT DE MERDA FINS ELS ULLS...Catalunya ben llunyana díen molts Valencianots dels vuitanta. Pèro la flota de petrolers carregats de diners ROBATS AL POBLE CATALÁ, han impregnat d'amor LES LEGIONS D'ESTUPIDTS VALENCIANS QUE FUMABEN MARIHUANA DE LA ROIN, PERQUE ESTÁ MOLT CLAR QUE DESPRÉS DE TANTS ANYS...Continúen comportantse els nostre com a ILUSOS FÁCILS DE MANIPULAR, AMBETXOSOS DE VOLDREHO TOT, ACAPARANT AMB CINISME LA MALA CABOTA I LO CURTETS I BORTS QUE HABÉU SEGUT MOLTS PER A DONAR LA ESQUENA A LO NOSTRE VALENCIA...I acceptar com a lo millor lo catalá...No está bé ixe sinsentit.

¿Que no se doneu compte que VOS COMPRAREN I VOSATROS VOS DIXAREU ENGANYAR COM A IGNORANTS DE POBLE, QUE EREU, SENSE DONAR IMPORTÁNCIA NI INTERÉS A LO VALENCIÀ?

 Valencians que se penseu de fora perque per engany foreu manipulats sense mesura, si me concediren un poder vos diría Aneusen i no torneu mai

Se perden guerres, Furs, independencia, nacions, banderoles, legimitats, privilegis, potestats, idiomes, honors i poders, cuant legions de persones ABANDONEN ELS SEUS ARRELS, APUNTANTSE EMBOBATS PERDUTS EN LES LEGIONS DEL ENEMIG...Sense valorar lo que JA HAVÍEM CONSEGUIT yayos i pares COM A POBLE...I després es difícil tornaho a conseguir de nou...Per no dir molt difícil...Continueu per el camí del mal, que mal camí porteu, pèro si per mi fora, vos desterraría a tots, ara mateixa, i no se mereixeu en Vacances tornar a la terreta, perque sou uns cobards, per a lluitar per ella i per a amarla com se mereix, ¡¡Perdedors Maleits!!. Qui a la seua terra no vol i rebutxa, que s'hen vatja a l'altra que li puga donar plaers i la lluita que açì mai ha donat. ¡¡Aliiii!!